L'alegria


del Sol






IDILI







L'alegria del sol






IGNASI IGLESIAS
______



L'ALEGRIA DEL SOL


IDILI EN UN ACTE







Barcelona
Tip. «L'Avenç», Rambla de Catalunya, 24

1908


Ningú podrà representar, traduir ni reimprimir aquesta obra sense permís de l'autor.
La Sociedad de Autores españoles es l'encarregada de cobrar els drets de representació.
Queda fet el deposit que marca la llei.


Aquesta obra va ser estrenada en el «Teatre Català», Romea, el dia 22 d'Abril de 1908, amb l'adjunt repartiment: Palmira, Srta. Marguerida Xirgu; Bieló, D. Vicens Daroqui; Feliu, D. Joaquim Vinyas; Geroni, D. Miquel Sirvent; Patitus, D. Ramon Tor.
Director artístic: l'autor.


INTERLOCUTORS



Palmira     .     .     .     . 18 anys

Bieló     .     .     .     . 75 »

Feliu     .     .     .     . 55 »

Geroni     .     .     .     .75 »

Patitus     .     .     .     .70 »



L'acció, al camp.
Epoca present.
Dreta i esquerra, les de l'actor.


ACTE UNIC



Pati assoleiat, al fons del qual s'ovira una silueta de montanyes blaves, d'un blau purissim, lo mateix que'l del cel, ras, sense una boirina. A l'esquerra del primer terme, el frontis d'una casa pairal, amb una gran portalada i una finestra amb els montants de pedra. A la dreta, una tapia, per on s'enlairen uns presseguers i unes pomeres en flor. Al fons de l'escena, un xic cap a la dreta, un banc d'obra que hi puguin seure sis persones. Al peu de la casa, a banda i banda del portal, uns pedriços plens de testos amb geranis i rosers florits. Es al mes d'Abril al dematí. Fa un sol esplendorós.

ESCENA I
La Palmira i en Bieló


(Compareixen la Palmira i en Bieló per la dreta del fons. La Palmira va amb vestit de cretona piquellejat de flors vermelles, un mocador blanc de seda lligat al coll, i llaços vermells al cap. En Bieló vesteix de vellut fosc, camisa blanca sense planxar, corbatí i gorra de seda negra, i sabates de vedellet negres.)

Palmira

   (duent del braç an en Bieló, tot cantant)
«Sol, sol, solet, — vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.» (Parlat.) Apa, el cor fort, avi, que avui fa un sol molt hermós i aviat vindran els companys.

Bieló

   Pobres amics meus!

Palmira

   (tot guiant l'avi cap al banc)
«Sol, sol, solet, — vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.»

Bieló

   Sí: ja pots cantar, Palmira, que no m'alegraras, no!

Palmira

   Que sí que us alegrareu! Apa: seiem aquí, ben repapats, com un rei i una princesa en el seu trono d'or. Seiem, que'l dia es alegre i el cel rialler.

Bielo (asseient-se)

   Ara que s'acaben els freds, que ja som a la primavera, per mi sembla que vagi a començar l'hivern.

Palmira

   Mireu el sol, com riu! Alegreu-vos!

Bieló

   No puc!

Palmira
   No sigueu així, que, si no, no podré anar-men tranquila de casa.
Bieló

   I te n'aniries contenta, si'm veies fingint alegria, com si no'm passés re?

Palmira

   No. Es clar que no! Com voleu, avi estimat, que us deixi sense recança, pensant que no serà la mare, que no seré jo, qui d'ara endavant us cuidarà?

Bieló

   Quines tristeses i quines negrors veig venir, un cop tu siguis lluny de nosaltres!

Palmira

   Per què? Què temeu?

Bieló (pausadament)

   Que no penses en el teu pare?

Palmira

   Sí. (Confidencialment.) Que creieu potser...?

Bieló
   Se tornarà a casar. Qui sab amb quina mena de dòna! Després, que jo, sense tu, ja no li seré cap lligam: podrà treure-m d'aquí.
Palmira

   No. Això no ho farà.

Bieló

   Per què t'hi han de voler a casa seva'ls pares del teu promès? No haviem quedat que no't mouries d'aprop meu? Que no ho veuen que jo, sent tu fòra, me moriré desseguida, com una planta faltada de sol?

Palmira

   Vos vindreu amb mi.

Bieló

   No. Faria nosa.

Palmira

   A qui, avi?

Bieló

   Al teu home, a la seva familia...

Palmira

   Que no! Si ells us estimen tant com jo.

Bieló

   Ni se'n recorden, d'aquest infeliç! Ni tampoc n'han parlat mai de la situació en que'm deixen! Veritat que no te n'han dit re?

Palmira
(en veu baixa, acotant el cap)

   No. (En veu alta, riallera.) Però jo, així que sigui casada, que seré mestressa i em sabré fer estimar força del meu marit, amb els meus precs us faré lloc aprop meu. Que no vindreu amb mi?

Bieló

   No. No t'escarracis. Jo, fins que'm mori, no puc moure-m d'aquest recó de món: ja estic arrelat en el meu test.

Palmira

   Pobre avi del meu cor! Com us anyorareu, oi?

Bieló

   No! No! Fes el teu camí! Els joves, els joves! No hi penseu gaire en els vells. Ens deixeu per les vostres cabories, anant, ilusionats, a empendre la nostra ruta.

(Per l'esquerra del fons compareix en

Feliu amb aire alegroi. Va amb

vestit de llana, d'un to fosc tirant
a negre; camisa blanca, de fil, sense

planxar; corbatí i gorra de seda
negra, i sabates baixes de gamusa.
Duu rellotge amb cadena de plata,
té'l cabell gris i no porta pèl a la
cara.)

ESCENA II
Els mateixos, més en Feliu


Feliu

   Bon dia, Bieló. Bon dia, Palmira.

Palmira

   Bon dia.

Bieló

   Déu te guard, Feliu.

Palmira

   Quin temps més hermós fa avui!

Feliu

   Oh! Sí. Sembla que un hom torni al fort de la seva vida.

Bieló
   No pas jo, Feliu.
Feliu

   Que esteu amoinat, avi?

Bieló

   Molt! Ja voldria ser mort!

Feliu

   I això? Per què?

Palmira

   Desseguida s'espanta! Vaja, no abaixeu el cap, mirant a terra, així tant pensatiu! Alceu els ulls! Mireu-me a mi, o mireu al cel, que us tornarà l'alegria! Rieu! Rieu! (Fent-li festes.) Que no voleu riure?

Bieló

   Deixa-m, Palmira, que no estic d'humor!

Palmira

   Com s'entén que no! Doncs jo vui que rieu, que rieu força com abans, com sempre heu fet, mirant-me embadalit! Apa, no us poseu d'aquesta manera! Que no ho sentiu que us dic?

Feliu (encisat)
   Com us estima!
Palmira

   Sí, que l'estimo, sí!

Feliu

   Jo ho fos estimat com ell!

Palmira

   Mireu que diu l'avi Feliu. En té gelosia de vós.

Feliu

   No! Això sí que no, Palmira!

Palmira

   Vaja, aneu repassant els vostres records de quan ereu joves, que jo me'n vaig a dins a fer feina.

Bieló

   Vés, filla, vés!

Palmira

   Estareu tranquil?

Bieló

   Sí.

Palmira

   Ja torno desseguida.

(Desapareix, taral·lejant una cançó
popular, per la porta de la casa.)


ESCENA III


En Bieló i en Feliu


Bieló (després d'un curt silenci)

   Ja ho sabs, Feliu, que la Palmira'ns deixa?

Feliu (amb esglai)

   Què dieu, Bieló?

Bieló

   Demà dematí, a primera hora, se'n va a ciutat amb el seu pare.

Feliu

   Per quedar-s'hi?

Bieló

   Jo no confio tornar-la a veure.

Feliu
   Quan es el casori?
Bieló

   La setmana entrant.

Feliu (amb extranyesa)

   Que no viurà aquí amb el seu home?

Bieló

   No. Han mudat d'intent. Els pares del nuvi volen la noia amb ells. I, mira, demà mateix ja la perdem, la nostra alegria.

Feliu (cor-ferit)

   Demà!

Bieló

   Ha d'anar a ciutat, ont hi té una tia, per guarnir-se'l niu i el parament de boda.

Feliu

   Pobres de nosaltres!

Bieló

   Pobre de mi!

Feliu
   Que tristos ens quedarem sense ella, nosaltres que l'hem vist néixer i pujar com una flor!
Bieló

   D'aquesta feta's desfarà la nostra colla d'invalits!

Feliu

   Quin goig hi podrem trobar en el sol, sense una noia riallera que'ns faci de costat?}

Bieló

   Tu rai que encara ets jove! Jo, desventurat de mi, que ja passo dels setanta!

Feliu

   Es cert que tinc molts menos anys que vós, però, ben mirat, n'aparento més.

Bieló

   No haguessis fet tanta tabola!

Feliu

   Jo? M'ho alleven!

Bieló

   I, doncs, com es que t'has envellit tant depressa?

Feliu
   Les penes, els sofriments del cor...
Bieló

   Tu? Prou has passat una vida ben regalada! Sol, sempre sol, conservant-te fadrí, no has tingut qui't neguitegés per posar pa a taula!

Feliu

   Això no. Però, de totes maneres, més m'hauria valgut, per la meva tranquilitat, veure-m pare de molts fills, casat amb la dòna... amb la dòna que en secret he estimat sempre!

Bieló
(encuriosit i en veu baixa)

   Tu has estimat Feliu?

Feliu

   Sí. Però callant-ho, cor endins, com un foc soterrat que'm crema les entranyes!

Bieló
(confidencialment, fent una rialleta picaresca)

   Qui es la teva enamorada? Diga-m'ho! Confessa-m'ho! Contem-nos els nostres secrets d'amor, les ilusions de quan erem joves, que aquestes converses m'entendreixen tot i em treuen anys del damunt! Digues: qui es la teva enamorada?

Feliu

   No puc dir-ho.

Bieló

   Per què? (Pausadament.) Que la comprometries?

Feliu

   No! No hi ha hagut mai re de mal entre ella i jo! Mai va saber-ho que l'estimés!

Bieló
(després d'un curt silenci)

   Que es morta, potser?

Feliu (abaixant el cap)

   Sí.

Bieló

   Es morta? (En veu baixa.) Que la coneixia jo?

Feliu
(després d'un gran esforç)
   Més que ningú.
Bieló (aclaparat)

   Feliu! Feliu! Que era ella, la meva filla?

Feliu

   Sí: era la mare de la Palmira.

Bieló (volent aixecar-se, irat)

   Què dius!

Feliu

   Per això sempre he vingut aquí, amb vós i els nostres companys, a pendre'l sol a l'hivern. En aquest racer he trobat l'escalforeta i l'alegria pel meu cor, malalt de tant estimar.

Bieló (amb indignació)

   Feliu! Tu ofens an aquella dòna!

Feliu

   No! Jo respecto la seva bona memoria com la de la meva mare.

Bieló

   Calla, que'm fas mal-pensar i m'ennuvoles el seny!

Feliu

   Per això m'encisa tant la Palmira! Ella es el meu consol; ella'm manté l'ilusió. Hi ha vegades que, quan la miro, sembla que'm contempli la meva filla, que no he tingut, però que sempre he portat en el pensament. Altres, sobre tot d'ençà que es dòna, me la represento com si fos la seva mare i em venen ganes de dir-li que l'estimo i d'abraçar-la sobre'l meu pit.

(Per la porta de la casa torna la
Palmira tota riallera.)



ESCENA IV
Els mateixos, més la Palmira


Palmira

   Encara no hi han els altres companys?

Feliu (amb emoció)

   Palmira!

Palmira

   I en Patitus i en Geroni, que no venen?

Bieló
   En Geroni ahir va dir-me que no's trobava bé.
Feliu

   Així potser que no s'acosti.

Palmira

   Què té, pobret?

Feliu

   Què vols que tingui? Mal de vellesa.

Bieló

   Com jo!

Feliu

   Com tots nosaltres!

Palmira

   Ai! Que aviat us espanteu!

Feliu

   Que diu el teu avi que'ns deixes?

Palmira

   Sí. Demà me'n vaig a ciutat per quedar-m'hi.

Feliu

   Per què'ns has de deixar?

Palmira

   Per casar-me. El meu estimat me vol aprop dels seus pares, que són tant o més vells que vosaltres.

Bieló

   Primer hauria de ser jo que ningú del món!

Feliu

   Per què t'has de casar tant jova?

Palmira

   Perquè m'estimen.

Feliu

   També t'estimem nosaltres.

Palmira

   El meu promès m'anyora i es daleix per tenir-me aprop seu.

Feliu

   Potser no't parla ni't parlarà mai amb tanta fe com el teu avi i jo, com els nostres amics i companys de vellesa.

Palmira
   I, doncs, què voleu que faci?
Feliu

   Diga-li que s'esperi, an aquell xicot: ja us casareu més tard, quan tingueu més enteniment.

Palmira (rient)

   Que no soc aciensada? Ai! Per qui m'heu pres, avi?

Feliu

   Ets massa jova encara.

Bieló

   Calla! No li parlis així. Els joves no'ls escolten als vells: van a la seva. Estan a l'edat més ditxosa i frisen per ser com nosaltres.

Palmira

   Quina culpa tinc jo si m'estimen i em volen treure d'aquí? Que no ho voleu que'm casi?

Feliu

   No! No'ns deixis!

Palmira (an en Bieló)
   Que ja no m'estimeu vós?
Bieló

   Més que tu a mi.

Palmira

   Per què heu de dir aquestes coses? Apa: no estigueu trist! Rieu, que aniré al camp a buscar un pom de roselles per enjoiar-vos els cabells blancs.

Feliu

   Que ets xamosa!

Bieló (somrient)

    Que ets entremaliada!

Palmira

   Així m'agradeu! Vui alegria, força alegria, aprop meu! Vui que tothom s'enrialli com aquest sol que'ns illumina!

Bieló (també somrient)

   Aviat se pondrà per nosaltres.

Palmira
   Espereu-vos: no us mogueu d'aquí. Vaig a cullir flors roges, flors de sang, les més alegres d'aquest temps. Alegreuvos, que'l dia es hermós i el cel rialler!
Bieló (sanglotant)

   Palmira!

Feliu

   Filla desitjada!

Palmira

   No m'anyoreu, quan sigui fóra. Penseu sempre en mi, com jo pensaré en vosaltres. Rieu, rieu! Enjoieu-vos de flors roges, que sereu sempre joves com jo! Rieu, rieu, companys i amics del sol! Rieu força!

(Desapareix, rient, per la dreta del fons.)


ESCENA V
En Bieló i en Feliu


Feliu
(anant a la dreta de l'últim terme)

   Oh! Com corre i juga per entremig dels sembrats!

Bieló
   Quina vellesa més trista la meva!
Feliu

   Sembla que voli!

Bieló (cridant)

    Feliu! Feliu!

Feliu (encisat)

   Que es bufona!

Bieló

   No te la miris!

Feliu

   Per què?

Bieló

   No te la miris, te dic!

Feliu

   Que us penseu que la miro amb malícia?

Bieló

   Sí! Els teus ulls de vell xaruc, plens de picardia, brillen com dugués llumenetes al cor de l'istiu.

Feliu
   Es d'amor com el vostre.
Bieló

   Vine! Aparta-t d'aquí, que'l dimoni't tempta i el sol t'enrogeix!

Feliu (acostant-se an en Bieló)

   No mal-penseu de mi. Tingueu-me compassió, que estimo amb tota la bondat d'un pare! (S'asseu en el banc, molt abatut.)
(Per la dreta del fons compareixen en Patitus i en Geroni enraonant amb vivacitat. En Patitus va amb vestit de llana de color de cendra; camisa blanca planxada, amb el coll tombat; corbatí i gorra de seda negra; sabates de gamusa i una bufanda al coll. Té'l cabell blanc i sedós i no porta res a la cara. S'apoia en un gaiato. En Geroni vesteix pel mateix istil del seu company, sinó que duu gorra de seda negra amb visera de xarol, i sabates de vedellet.)

ESCENA VI
Els mateixos, més en Geroni i en Patitus


Geroni (entrant)

   A mi m'agraden més les noies morenes.

Patitus

   A mi les rosses, doncs.

Geroni

   Bé: si són maques, de tota mena'm tempten. (An en Bieló i en Feliu.) Bon dia, minyons.

Bieló

   Bon dia.

Patitus

   Salut, companys.

Geroni

   Quin sol que fa avui!

Patitus
   Temps ha que no l'havia fet tant clar i resplendent.
Bieló

   De què parlàveu ara tot venint?

Geroni

   Ja pots pensar-t'ho.

Patitus

   De noies boniques.

Bieló

   Sempre estaríeu amb lo mateix.

Geroni

   Sempre alegren la vista les noies.

Bieló

   Valdria més que parlessim de la nostra fi, deixant-nos de picardies.

Feliu

   Valdria més que'ns recordessim de les nostres penes.

Patitus

   Ai! Que esteu tristos!

Geroni
   Aquests, no tocant de política, desseguida acaben la corda.
Bieló

   No més penseu en coses de joves, en cabories impropries de la nostra edat.

Patitus

   Mentres tingui humor no vui tocar cap més tecla.

Bieló

   Poc seny!

Patitus

   Poca alegria!

Geroni

   A què ve que estigueu tant emmurriats?

Bieló

   Te trobessis en el meu lloc...

Geroni

   I això? De què't queixes?

Bieló

   De re!

Geroni
   Anem, Patitus? Anem's-en, que aquests dos s'han avingut per entristir-nos.
Patitus

   Anem a trobar la Palmira?

Bieló

   Vosaltres us en guardareu!

Patitus

   Per què? Que tens por que l'encisem?

Geroni

   Sí. Anem-hi, noi, que encara deu cullir roselles al mig dels sembrats.

Bieló

   Us dic que no vui que hi aneu!

Feliu

   La destorbarieu.

Patitus

   També riuríem i estaríem contents!
(Per la dreta del fons torna la Palmira, rient i saltant, amb un pom de roselles a la mà.)

ESCENA ULTIMA
Els mateixos, més la Palmira


Palmira

   Bon dia, devots del sol!

Patitus

   Bon dia, filla d'ell!

Geroni

   Salut, noia maca!

Palmira

   Teniu, una rosella.

Bieló

   No estem per flors.

Patitus

   Sí: dóna-men una.

Geroni

   Posa-me-la aquí al trau del gec.

Palmira (fent-ho)
   Ha, ha!
Patitus

   I a mi a l'orella, com un xicot presumit.

Palmira (també fent-ho)

   Quina patxoca! (An en Bieló.) I vós, avi, que no'n voleu?

Bieló

   No. No m'agraden.

Palmira

   I vós, Feliu?

feliu

    No't molestis per mi: ja t'ho agraeixo.

Palmira

   Me les desprecieu? Sí? (Esfullant-les i tirant-les al damunt de tots, esclatant a riure.) Doncs, teniu: una pluja.

Patitus

   Què fas?

Geroni
   Que'ns guarneixes?
Bieló (amb sentiment)

   Es l'ultima manyagaria que'ns fa.

Patitus

   Què dius?

Bieló

   Potser ja no la veurem més.

Feliu

   La perdem!

Bieló

   Se'n va lluny! Ens deixa!

Palmira

   Vaig a casar-me.

Geroni (amb estupefacció)

   Que ho dius de debò?

Patitus (amb dolor)

    Ens deixa!

Bieló (després d'un curt silenci)
   Aquest banc de les nostres alegries, aquest banc que'ns retorna a tots, serà de gel, sense la Palmira!
Geroni (pausadament)

   No te'n vagis, alegria del sol!

Palmira

   El meu promès me crida.

Patitus

   Espera que siguem morts!

Palmira

   Se daleix.

Feliu

   No trigarem molt temps a morir!

Palmira

   L'amor se m'emporta!

Geroni

   No't tornaras vella, esperant-te aprop nostre!

Bieló

   Oh! La joventut que es desagraída amb els vells!

Feliu (a la Palmira)
   Tots t'hem vist pujar com un roseret que ara desponcella.
Geroni

   Tots hem jugat amb tu.

Bieló

   Tots t'hem tingut a la falda.

Patitus

   I hem sigut infants amb tu.

Bieló
(aixecant-se tremolós i molt emocionat)

   Fes-los un petó de comiat als meus companys dels dies de sol.

Palmira

   Oh! Sí! Amb tot el cor! (Besant an en Patitus.) Visqueu forces anys.

Patitus (emocionat)

   Gracies.

Palmira (besant an en Geroni)

   Que jo us puga aconseguir en la meva vellesa.

Geroni
   Quin goig!
Palmira
(anant pera besar an en Feliu)

   Que'l sol...

Bieló (deturant-la)

    No! An aquest no vui que'l besis!
(Tots se queden admirats. Curt silenci.)

Feliu (amb sentiment)

   No?

Palmira (amb veu concentrada)

   Per què?
(En Feliu se gira d'esquena, aixugant-se 'ls ulls.)

Geroni
(després d'un curt silenci)

   Què ha fet?

Patitus
(pausadament i en veu baixa)

   Que no n'es digne?

Bieló
   Es massa jove!
Palmira
(tapant-se la cara amb les mans)

   Quina vergonya!

Bieló

   I ara mateix, parlant amb mi, ha ofès la bona memoria de la teva mare.

Feliu

   No! No te'l creguis, al teu avi!

Palmira

   I doncs? (En veu alta.) Què heu dit, què heu dit? Expliqueu-vos!

Feliu

   Re de mal!

Bieló

   I a tu també t'ha faltat.

Palmira (irada)

   Parleu desseguida! (Agafant-lo pels braços.) Parleu!

Geroni
   Palmira!
PATITUS

   No't posis així!

PALMIRA

   Parleu, que estic neguitosa per saber lo que heu dit!

FELIU

   Re de mal. Creu-me!

PALMIRA

   Què?

FELIU (pausadament i en veu baixa)

   Jo, de jove, he estimat sempre la dòna que va posar-te al món. (Admiració general.) Va morir sense ella saber-ne re: mai vaig confessar-li. (Amb dolor.) Això es lo que he dit parlant de la teva mare.

PALMIRA (pausadament an en Bieló)

   No més això?

BIELÓ

   Sí.

FELIU

   També he confessat al teu avi l'ilusió amb que t'he vist fins ara. Oh Palmira! Jo't miro com si fossis una filla meva. No te'n vagis! Sense tu, en el món no hi haurà llum per mi.

Palmira

   (girant-se d'esquena, emocionada)
Pobre Feliu!

Patitus

   (després d'un curt silenci)
Anem, que'l cel s'ennuvola.

Geroni

   Els ulls se m'entelen.

Bieló

   Ens quedarem sols i esgarriats.

Geroni

   Anem, que pateixo massa.

Patitus (amb dolor)

   Sigues ben feliça!

Feliu

   Adéu, Palmira estimada!

Geroni
   Adéu, tresor que's perd!
Feliu

   Ja no'ns veurem més! A l'hivern ja no hi vindrem aquí, a retornar el nostre cor fredolic.

Palmira (esclatant en plor)

   Feliu! Avi Feliu!

Feliu (amb emoció)

   Adéu!

Palmira (abraçant-lo i fent-li petons)

   No vui que us en aneu tant desconsolat.

Feliu (besant-la castament)

   Perdona-m!

Palmira

   Pobre enamorat fidel!

Feliu

   M'has tret una aresta del cor.

Geroni (amb gran prec)

   Anem, companys! Anem!

(Tots se'n van per l'esquerra del fons, aclaparats de tristesa.)
Patitus

   Adéu, joventut alegradora!

Feliu

   Adéu, somnis de llum!

Bieló (cridant)

   Palmira!

Palmira (acostant-s'hi)

   Avi!

Bieló

   No'm deixis! No'm deixis, que'm sembla que'l sol se mor i s'apaga la meva vida!

Palmira

   (abraçant-lo i fent-li petons)
Avi! Avi!

Bieló

   No'm deixis!

Palmira

   (cantant en veu baixa, tot duent l'avi cap a casa)
«Sol, sol, solet,—vine-m a veure, vine-m a veure;—sol, sol, solet,—vine-m a veure, que tinc fred.»

teló pausat