Sou a «L'Alabau»
Segona serie de cançons populars catalanes


L'ALABAU




  { \key d \major \tempo \markup {\italic Melangiós} \time 3/8
     fis'8 gis' ais' b'4 (d''8) cis''4 d''8 \bar "|" \break d''4 (ais'8)
     fis'8 (gis') ais' b'4 d''8 cis''4 d''8 \bar "|" \break d''4 ais'8

     b'8 cis'' d'' e''4 (fis''8) d''4 e''8 \bar "|" \break cis''4 (b'8)
     ais'8 (b') cis'' e''4 d''8 cis''4 b'8 \bar "|" \break ais'4 fis'8

     g'4 g'8 fis'8. (e'16) fis'8 g'4 g'8 \bar "|" \break fis'4.
     fis'8 gis' ais' b'4 d''8 cis''4 b'8 ais'8 b'4 \fermata \bar "||"
  }
  \addlyrics {
U -- na can -- çó vull can -- tar,
no hi‿ha molt que s'és dic -- ta -- da:
tre -- ta se n'és d'un mi -- nyó,
un mi -- nyó i una cri -- a -- da.

 Ai, no plo -- ris, A -- la -- bau,
 que‿el teu mal no se -- rà gai -- re.
  }

Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s'es dictada:
treta se n'es d'un minyó,
un minyó i una criada.

Ai, no ploris, Alabau,
que·l teu mal no serà gaire.

El minyó fa de pastor,
la minyona de criada.
Si se'n porten voluntat
i una amistat molt granda.
Es tanta aquesta amistat
que'l pastor me l'ha enganyada.
Quan son amo ho ha sabut,
ja me'n van per agafar-lo.
Quan això s'ha descobert
l'Alabau ja es a montanya.
Ja l'en fan anâ a buscar
per dos moços de l'Esquadra.
El cabo'ls va preguntar:
—Quina nova'n porteu ara?
—Anem a agafâ un pastor
que ha enganyada una criada.—
Pujant an el coll del Pal
un carboné hi encontraren.
—Sabrieu vós l'Alabau
aont es a la montanya?
—A Fresers el trobareu
majoral de la ramada.
—Serieu vós l'Alabau?
—Cert que som jo i no cap altre.

—Vostre amo'ns ha fet pujar
perquè baixeu a la plana.
—Som al set de Juliol
i no es temps de baixâ encara.
—Alabau, heu de baixar,
heu de deixar la ramada.
—L'Alabau no baixarà
que la ramada no baixi.—
Quan senten que diu això,
prompte van per agafar-lo.
Si se n'arrenca'l punyal
i li venta punyalada.
—Si del punyal no'n té prou,
me n'arrencaré la daga.