Jochs Florals de Barcelona en 1864/Lo castell de Mataplana

Sou a «Lo castell de Mataplana»
Jochs Florals de Barcelona en 1864


Número 7.


PREMI DE LA ENGLANTINA D'OR.

——————

LO CASTELL DE MATAPLANA.

De Ripoll á Campdevano,
De Campdevano á Sant Joan,
Com lo castell de la plana
Malehit si n' hi ha cap!

Los senyors de ses muralles
Almoyna feyen avans,
Y 'ls pobres á qui 'ls la feyen
Dir no poden «Dèu li pach.»

Dès que una nit, nit de fosca,
Morí lo compte l' Arnau:
Si may heu sentit contarho,
Ara ho sentiréu contar.

Les dotze hores de la nit
Si no han tocat, tocaran;
Les estrelletes del cel
Tremola, tremolarás.

Los galls d' aquelles montanyes
Ja comensen de cantar...
Y 'l castell de Mataplana
N' era tancat y barrat.

En sa cambra n' es que plora
N' Elvira, muller lleyal,
Tota sola fent la vetlla
¡N' Elvira, viudeta igual!

En sa cambra son que broden
Les filles del compte Arnau:
La mitjana broda plata,
La mes gran seda y estam.

La mes petita de totes
De perles feya enfilays:
Les perles qu' al pit li queyen
De blanques no n' eren tant.

En sa cambra son que filen
Les camberes del palau:
Lo cánem qu' elles filaven
Semblava un bri de crestall.

En la cuyna les criades
Rentaven plata y estany:
Si 'l rentar no 'ls hi agrada
Bè poden plegar les mans.

Les guaytes en la muralla
Rondalles n' estan contant:
Si 'l mes vell n' es qui les conta,
Lo mes jove está escoltant.

La rondalla es malastruga,
Un guayta ja la 'n trencá:
—Calla, calla, rondallayre,
No fasses mals averanys.—

La rondalla n' es parada,
Tots várense endormiscar:
Pe'l qui vetlla nit y dia
Llarga es la nit de passar!

Les guaytes s' han endormides
Cansades ja de vetllar,
Que qui vetlla nit y dia
Malament pot descansar.

Si dormien, no dormien,
Sí dormien nengú ho sap.
Les parpelles tenen cluques,
Les ballestes sá y enllá.

Les portes n' eren barrades,
Lo pont llevadís alsat...
Quant dotze hores varen cáurer
S' obriren de bat á bat.

Nengú sap qui les ha obertes,
Quí les obrí nengú ho sap...
Si les guaytes s' endormiren...
Lo diable ja ha vetllat.

Quant dotze hores varen cáurer
Totduna 'l pont devallá,
Les teyeres s' esmortiren
Enfosquides pe'ls fogalls.

Sentiren remor de ferros,
Sentiren lladrar los cans,
Sentiren uns corns de cassa,
Sentiren cantar los galls.

Vegeren passar depressa
Un cassador á cavall...
Lo cassador n' era 'l Compte,
Lo Compte, ¡válguem Dèu val!


Passaren raguitzells d' homens,
Passaren desalenats...
Les estrelletes del cel
Tremola, tremolarás.

Los cans á lladrar tomaven,
Los corns tomen á sonar...
Y passan raguitzells d' homens,
Y passan com uns alarbs;

En la dreta les ballestes,
En la ma esquerra 'ls fogalls...
Lo castell de Mataplana
Comensa de tremolar.

La Comptesa d' esglayada
No la poden revivar:
La Comptesa d' esglayada
Com lo marbre 's va quedar!...

Y en l' hermita de Montgrony
Un retaule hi van posar,
Mes nengú sap quí l' hi ha dut,
Ni manco quí l' ha pintat;

Com al compte Arnau Roger
Posada n' hi han donat
Per ses males llambregades
Y en lo mes sagrat cassar.

Y al infern hont li han donada,
Crema que mes cremará,
Que com en Arnau Roger
Malehit si n' hi ha cap!

¡Ay castell de Mataplana,
Qui t' ha vist, si ara 't veurá!
Aquell que 't tornás á véurer
No 't coneixeria pas!


De Ripoll á Campdevano,
De Campdevano á Sant Joan,
Com lo castell de la plana
Malehit si n' hi ha cap!

Los senyors de tes muralles
Almoyna feyen avans,
Y 'ls pobres á qui 'ls la feyen
Dir no poden : «Dèu li pach.»

¡Ay castell de Mataplana,
Quí t' ha vist, si ara 't veurá!
Aquell qui 't tornás á véurer
No 't coneixeria pas!

Tes parets son esfondrades
Com si un llamp n' hagués passat:
¡Ay castell de Mataplana,
Quí t' ha vist y ara 't veurá!