Franquícies de Sant Antoni (1140-1144)

Franquícies de Sant Antoni
Vescomte d'Isarn, Guillem Jordà i d'altres

In nomine Domini Jesu-Christi, ego Isarnus vicecomes, et W.Jordani, atque Petrus, consilio Azemari Ruthenensis episcopi, et R.Tolosanensis episcopi ac P.Gros.

Franquícies de Sant Antoni (1140-1144)
logo Viquipèdia
logo Viquipèdia
Informació sobre el text

Donamus et absolvimus illam malam consuetudinem quam vocabant quaesta praeter hoc quod nobis voluerunt donare sua propia voluntate: (promittimus) Domino Deo et sancto Antonnio et omnibus hominibus qui modo sunt, vel in antea futuri sunt in villa Sancti Antonini, ita quod nunquam quaeremus eis suum aver supra suam voluntatem.

Et asseguran tos los homes de la vila de S.Antoni, aquels qui modo in ea sunt vel in posterum sunt futuri et totum suum aver, totumque suum honorem, et cunctos alios homines et faeminas quicumque per eam transierint, que mal no lor faram, ni lor aver no lor tollam, nos nec ullus homo per nostrum consilium, se mal fait non avio, o aver non i devio, o en fianza non i ero ad alcun ome: et aquo que sia adressad per laudement des omes de la villa.

Et asseguran tos los homes et las femenas de la villa Sant Antonin, praesentibus et futuris, que ia lor aver ni lor onor, se mudar se volio in altro loc, no lor tollam ni lor forsam en nulla guia, si per neleit conogud que agousso non o fadiam, et aquel neleit sia adressad per laudament dels omes de la villa.

Et si los omes o las femenas estatgna di la villa, que senes enfants o senes altres parents y serio, e lor testament volio dar lor aver o lor onor a cui se volgosso per carnal amistad o peramor de Deu, que ia aquellas leissas que cil ne fario non tollam ne forsem a nul ome ni a nulla femena en nulla guia.

Et asseguram tots los habitadors de esta villa de S.Antoni de tots los plaitz losquals en nostra ma placitaverint, que ia de negu re non aiam por dez sols justizia: et veguers d'aquels que plaigear fara en sa ma, non aia por dos sols, exceptis homicidiis, et illis qui cum uxore alterius deprehensi fuerint in adulterio, et latronibus in eclesia Sancti Antonini vel inaliis domibus deprehensis in furto, et exceptis illis qui aliquem irati gladio percusserint.

Et damus quod jam alicui habitatori villae Sancti Antonini firmanciam non quaeremus, si om de illis non clamava ad nos; et si nos ipsi nos clamavam de aliquo, farem lo laudar a dreit. Et fait lo dreit, aurem d'aquel dex sols justicia.

Et mandam alsomes qui so fugit de la villa per logre ni per deure que deio, que venian segur, et reddo lo caudal se redre l podo, et se redre no l podo, asseguram los eu jusca qui redre l posco per laudament dels omes de la villa. Que deute y devo dreiturer et no l podo redre, asseguram per eissa convenenza entro que redre l posco per laudament dels omes de la villa.


Et sobro aysso dam segur, per cosseil dels omes d'esta villa, que se nuls oms de fore son aver y apportara per salvetat, que non sia tolt ni forsat en nulla guia, se non o era per deute que y degues o per frauda que faita agues.

Et tots aquels omes que per guidatgue venran en esta villa asseguram u issement, que ia per mala faita que l faita aia, ni per deute, ni per fisansa, garda ni fe el non y air.

Et sobre tot aysso, per amor de Deu et de sant Antoni donam segur a tots aquels omes et totas las femenas, don que sio, que ia veneran en esta villa a la festa S.Antoni de septembre, octo dies ante festum et die post festum, que ia regard non y aio per deute ni per fisanza, ni per mala faita que faita els aian, se en eissa la cort la mala feita fazio o en bert pres non - y eran que aqui negues . . . . . . . . . . . . sin dressads per laudament dels omes de la villa.

Et sobre aysso per . . . . . . .li ome de Sant Antoni entre que lor se negus ome ni neguna femena en la gleya S.Antoni, o als obradors, o allas maisos, o en altre loc dins la villa pres era en lairouzi, ni neguns gladi contra neguns ome irad en la villa tradia el en teria, ne ome ne femena y faittilava, ni ab autrui molie pres en adulteri, que nos ne tragan so dreit a aquel a cui lo mal seria fait, et fait lo dreit, lo cors et l'avers et la onors encorra a nos per nostra justicia.

Et super hoc dederunt homines istius villae supra scriptis vicecomitibus, quod tota illa sals quae in ista villa veniet in unam domum illourum, et homines istius villae totam illam sal quam comprare voluerint, habeant illam de sirvento illorum, sestarium per una mezailla de gazan; et illam quam comprabunt ad suam dispensam, habeant senes tot gazan; et quel sirvens que la sal tenra no la comtara a l'un ome d'esta villa ab mezailla de gazan unumquemque sestarium: et illi qui compradam habebunt, vendant illam ad suam voluntatem.

Et del blat que li omes d'esta villa vendran a las pilas nos donon palmeda.


Et sobre tot aysso aun establit li ome d'esta villa per nostre consilum, de las vinnas, et dels ortz, et dels bladz seirads, se bestia de negun ome trobada y era, que aquels cui la onor serad seria aia de guega una mezalla et nos lo terz: et si neguns om per so mal talent sa bestia trobada e neleit no la volia redemer, nos o nostre veguers faram donar aquest prez sobre escriut ad aquel a cui lo mal seria fait, et nos que en aian dotze diners justicia: et si neguns om lo fruit dels ortz, ni de las vinnas, ni l fruit de las terras panria, que n'aia lo furt aquel a cui lo mal fait seria, et nos dolze diners justicia: et si paubres era tant que no pogues donar la emenda ni la justicia, sia coitz a la cara ab fer cal; et se per aysso no s'en castia et poissa y es pres, faram li tolre lo pe: et neguns om las vinnas no dest fuste, et si o fazia, aquel a cui om ne proaria done cinq sols a aquel a qui la vinna seria, et a nos cinq sols justicia: et li obrer qu'om logara en las vinnas non porto los baissels ni las zocas eters les sarmens, et si om fazia, don quatre diners a quel que la vinna seria et a nos do.

Et negun oms no compre preda en esta villa se nu et tient si eis li ome d'esta villa o li senhor no la prendia per lor guerra: et aquel que o faria, se clams s'en seguia, perda la preda el prez que y daria.


Li servent dels vescomtes, se comprar volun, comprun aissi colli altre ome d'esta villa communal, compraran senes forza.

Et se li ome o las femenas de Sant Antoni vaun al bosc, aquels cui le bosc seran, si los y atrobon, aion d'aquels los salbatgue.


Et li omes d'esta villa aun establit entr'els et ab los senhors que li forner ni li paster non prego re dels omes ni de las femenas d'esta villa por aitant quant a usad fa, scilicet de coyza sieys diners, o del sester un diner: et si o fadia ni per mal talent lo pa celia a lun ome, e l vescoms clam n'avia o l veguers fazo dressar lo neleit; et se l clams venia al vescomte, habeat cinq sols de justicia et del paster tres; et se denant veguer, habeat dos sols de justicia et del paster dotze diners.


De tot aysso sobre escrit donam don et fisanza e man d'Azemar, lo bispo de Rodes, et in manu R. episcopi Tolosae, et a tots los omes de la villa Sancti Antonini praesentibus et futuris que aissi tenguen d'aquest dia adenant en tota nostra vita semper bona fide sine inganno; et mandamus nostris haeredibus qui post nos venturi sunt quatenus sic teneant ut supra scriptum est sine fine in perpetuum: et si nos vel aliquis de potestate nostra hoc supra scriptum in aliquo fregerit, consilio et voluntate hominum istius villae ereimus dreitureiras potestates et vera in omnibus supra scriptis justicia.



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)