Coblas de la passió y mort de Jesu-Christ nostre Senyor

Aquest text tracta sobre una versió de 1852. Per a altres versions, vegeu La Passió.

COBLAS

DE LA PASSIÓ Y MORT.

DE

JESU-CHRIST NOSTRE SENYOR.


BARCELONA
En la Estampa de F. Vallés,
carrer del Pi.— 1852.



Jesu-Christ la Passió vostra,
tots la debem contemplar
al manco la de Sant Pere,
quant sentí lo Gall cantar.
Christians, lo queus diré
creuréu de la Passió
dels Apostols y Deixebles
de Jesu-Christ nostre Senyor,
y de tota la comversa
que entre ells va passar,
al manco la de Sant Pere,
quant sentí lo Gall cantar.
Un dijous Sant de cap vespre,
com estaba ordenat
digué Jesus á sos Deixebles,
que vajan á la Ciutat:
Alli trobareu un home
ab un canter de aygua en la ma
seguiulo fins á la porta,
ahont veureu que entrará.
Los Deixebles humilment
fant lo que l' Mestre ha dit;
vantsen á Jerusalem,
perque Deu nera servit:
Alli entrant en la Vila,
devant ells se demostrá
un home ab gran alegria,
ab un canter de aygua en la ma:
Direu al amo de casa,
que jo vos hi enviat,
que vull celebrar la Pasqua,
puix lo temps es arribat:
Demanareu una taula,
comensaula de parar;
esta nit los meus Deixebles
ab vosaltres vull sopar.
Quant Jesus fou en la taula
en casa Simon Leprós,
humilment li presentaren
aquell menjar tan preciós:
Diu Jesus estas paraulas,
comensanse á contristar,
ab gran desig esperaba
de menjar aquell sopar.
Quant Jesus fou en la taula,
segons escriu Sant Mateu;
esta nit los meus Deixebles,
hu de vosaltres me trahireu:
Ja fugiran las Ovellas,
quant lo pastor pres será
los soldats tots á la una
deixaran llur capitá.
Lo que á mi me trahirá
posará la ma al meu plat,
y ell sen portará lo boci,
que per mi está reservat,
y vindrá lo Fill del Home
puitx: aixis promés esta:
Clarificat será lo home,
Deu clarificat está.
Mirau cuanta amistat porta
Jesu-Christ à nal traidor,
posant juns la ma al plat
ques voluntat del Senyor:
per veurer sis penediria,
nols volgué escandalizar.
perque portaba la bossa
del vendrer y del comprar.
Diu Sant Pere gloriós,
Senyor may vos deixaré
abans moriré per vos
Senyor que no fugiré.
Si algú se ecandeliza
escandalisat será,
que jol ne perseguiré
ab lo contell en la ma.
Mira lo que jo dich Pere,
mira, en esta santa nit
antes que lo gall no cante,
jurarás com no me has vist;
y totas las tuas obras
à mi vindrás ignorar,
fins à dir no conech lo home,
ques lligat en lo pilar.
Encara dich mes avant,
mira Pere que farás
antes que lo Gall no cante,
tres voltas me negarás:
Llavors lo veneit Sant Pere
comensá de contristar,
volgué entendrer lo misteri,
que en la taula se va obrar.
Acabadas estas paraulas
acabaren de sopar,
Jesus pren la tovallola,
la bassina en laltre ma,
per mostrarnos la Doctrina,
los peus los volgué rentar;
á fins á los peus de Judas
Jesu-Christ se va inclinar.
Diu San Pere gloriós
Senyor vos nom rentareu;
tu no rebras lo meu Cos,
si jo not rento los peus:
No Senyor los peus á solas,
que las mans me vull tentar:
lo que está ja net, Pere,
no fretura de rentar.
Deixebles tots sou mol nets
de culpas y de pecats,
sino es aquell mal enterch
Deixeble tan desditxat.
Mira, lo que jo te dich, Pere,
tot passa en veritat,
valdria mes que en la terra
un home tal no fos nat.
Jesus may fa ninguna obra
sino ab gran cumpliment,
va posar la tovallola,
ordená al Sagrament:
Qui menjará de la Carn mia,
de la mia Sanch venrá,
si es mort cobrará vida,
si es viu be morirá.
Judas també combregá,
possehit ja del Dimoni,
Jesu-Christ li va parlá,
vesten á cabar ta obra:
Ninguna dells may entengueren
lo que Jesus va parlar,
pensan podé li dolia;
quant Judas se va penjar.
Quant Judas sen fou anat,
Jesu-Christ feu un sermó:
Aja pau entre vosaltres,
y no haja mes rencor;
lo que lo mes petit bulla
lo mes gran també ho voldrá
que jo pregaré al meu Pare,
vos tinga tots de sa má.
Un poch estaré ab vosaltres
mes tan tos men aniré
teniu ferma esperanza,
que al ters dia tornaré:
De Adam la gran caiguda,
jo la tinch de reparar
aquellas Ovellas cautivas,
aniré jo à rescatar.
Alli ahont jo aniré,
vosaltres no podeu venir,
pera conservar la Fé
haveu de restar assi:
Quant se vindrá la jornada,
jo vos vindré à cercar,
y vos donaré una vida,
la qual sempre durará.
Quant anireu per lo mon,
Predicant la Santa Fé,
Deixebles ab lo meu nom
destruhireu á Llucifer:
En mostranli la Creu mia
ahont me posaran demá,
ahont se vulla que sia
ab lo meu nom fugirá.
Contempleulo dins del Hort,
com estaba agenollat,
aguardant la trista mort,
ab tanta humilitat:
Los Sants Pares y Profetas
may cesavan de clamar
Jesus puix lo temps se acosta,
veniunos á llibertar.
La segona Oració,
que va fer lo fill de Deu
lo Calzer de la Passió
li aporta Sant Miquel;
Acceptaulo, Jesus Deu,
que aquesta ha de passar,
la vostra Santa Persona,
si lo Mont voleu salvar.
Quant Jesus hagué acceptat
lo Calzer de la Passió,
se girá à sos Deixebles,
que dormian de tristor:
Esta nit los meus Deixebles,
tots me voliau ajudar,
ara solament una hora
ab mi nom poden vetllar.
Despertau los meus Deixebles
y direm Oracions,
que Deu nos do paciencia
en totas tribulacions:
Lo enemich del fill del Home,
esta nit no dormirá,
per guardar quel fill del Home
lo bajen á crucificar.
Lo enemich may ha sabut,
ni entes perfectament,
que jo sie la virtut
del Pare Omnipotent;
ni entendrer lo Misteri
de la Santa Trinitat,
á fins que lo meu Deixeble
falsament me haurá besat.
Ja se acostan las tenebras,
Pere anemon aviat,
que ja sento las cadenas,
ab que tinch de ser lligat:
Qui tindrá contell, ó gladi
be lo podrá amagar,
perque tots son gen de armas
los quem venen á buscar.
Llavors Judas arribá
ab los Jueus ab grans crits;
Jesu-Christ los va parlar:
¿Que cercau los meus amichs?
Ells llavors cauhen en terra,
en sentir Jesus parlar,
fins que plagué á Jesus,
ningú dells se va aixecar.
Diumenge era ab vosaltres
quem feyeu molt gran honor
ara veniu tots ab armas
com si fos un mal factor:
Ell los diu veniume á pendrer,
queus ne dono llibertat,
cumplit se han las Profecias,
del que está profetizat.
Llavors Judas lo besá
á la galta preciosa,
prestament se va acostar
aquella gent rabiosa:
Llavors lo beneit San Pere
volguels fer tornar atrás,
y va tallar una orella
á Malcos, criat de Cayfás.
Torna lo teu contell Pere,
á son lloch acostumat;
qui de contell feriría,
de contell será nafrát:
En tocant Jesus la orella
prestament la va curar,
quant veren semblant Misteri,
mes se varen indignar.
A casa de Anás portaren
á Jesus pres y lligat,
perque la anyada passada
tenia lo Pontificat:
Dintre de una gran sala
aquella nit va passar
Christo ab las mans lligadas
arrimat en un pilar.
Diu San Pere á San Joan
seguirem à Jesu-Christ,
ara nons coneixeran;
perque es obscura la nit:
A dintre de aquella sala
los dos varen entrar,
perque San Joan, de casa
era mol familiar.
Quant Sant Pere va sentir,
maltractavan al Senyor,
la Sirventa li va dir:
Tu ets de aquell mal factor?
Nol conech digué Sant Pere,
inocent me fas tornar
dicte que ets Galileo,
jot conech ab lo parlar.
La Sirventa may callava,
perque es cap de pecat,
Dicte que tu ets Deixeble
de aquell endemoniat?
Nol conech digué Sant Pere
inocent me fas tornar;
dicte que ets Galileo
se coneix ab lo parlar.
Respon un criat de casa,
servidor del Sacerdot,
aquest perseguía á Malcos,
quant eram dintre del Hort:
Nol conech, digué Sant Pere
ab lo jurament ho afirmá:
tant prest com la Fé li falta
lo Gall se posá á cantar.
Jesus mirá á Sant Pere,
quant lo gall hagué cantat,
prestament hisqué de casa
á plorar lo seu pecat;
Diu la Santa Escriptura,
ques cosa de contemplar,
quels ulls de la sua cara,
aparexian una mar.
Humilment ne respongué
Jesu-Christ an el Pontifice;
digas perque, interrogas
de mos costums y Doctrina?
A los de la Sinagoga
devant tots he predicat,
interroga tot lo poble,
quet dirá la veritat.
Llavors Malcos lo ingrat,
olvidat del benefici,
un bofet li va donar,
aixi parlas al Pontifice?
Portanne la ma armada
fortament li va pagar
en aquella cara Sagrada
quels angels miran de grat.
Respongué molt humilment
Jesu-Christ á mal criat,
si mal parlo al Pontifice,
digas en que he errat?
Y si be perque me pegas
sens trobar en mi error?
Contemplem con maltractaban
á Jesus nostre Senyor.
Lo divendres quant fou dia
portantlo á Pons Pilat
perque era President
del Emperador enviat:
Llavors en aquella hora
quel hagué interrogat,
lo enviá al Rey Herodes,
ques trobava en la Ciutat.
Quant Herodes lo vejé,
digué als cavallers seus;
per cert ne trobo pleher
de veurer al Rey de Jueus:
Mireu de que me ha servit
lo Senyor de Pons Pilat,
erem molt grans enemichs,
ara cobram amistat.
Herodes lo interrogá
mes Jesus no respongué
y vehen no li parlava,
molt atmirat nestigué:
Dient que pot ser la causa,
que Jesus no li ha parlat:
era perque lo Rey Herodes
estaba escomunicat.
Herodes per menysprearlo
ja de blanch lo feu vestir
A casa de Pilat tornaulo,
puitx á mi res nom vol dir:
Jo no se la causa sua,
ell ab mi no ha parlat,
digauli las mans li beso
per la nova amistat.
Los Jueus altre vegada,
prenguéren al Fill de Deu,
devant de Pilat cridaban
moria, moria, vaje en Creu:
Crucificeulo vosaltres
los respongué Pons Pilat,
perque entre escripturas
jo tal lley no he trobat.
Pons Pilat li preguntaba,
digats ets tu Rey de Jueus?
Jesu-Christ li va parlar
puitx que dius perque nou creus?
assó no es lo meu Regne,
ni may hi he atministrat:
Dicte que ets Rey de Judea,
din Pilat en veritat.
Diu Pilat no trobo causa
que sia causa de mort,
si ell vos ha fet agravi,
jol faré assotar molt fort,
pensant que aixi estaria,
lo Poble acontentat;
pero ab grans crits cridaban
que sia crucificat.
Ab gran fúria assotaren
los Jueus al Fill de Deu,
cinch mil assots li pegaren
ab diferents instruments.
Tot lo cos li maltractaren
per pagar nostre pecat,
plorem com plorá Sant Pere,
quant lo Gall hagué cantat.
Puix que Rey es aquest home,
aixiu diuhen los Rahins
fassamli una corona
de puntas de jonchs marins;
y dos de la Sinagoga
sen anaren al marcat
á comprar una corona,
per posarli en son Cap.
Quant tingueren la corona,
al Sant Cap li han ficada,
per afligir sa persona,
ab bastons li han apretada,
la cara li han tapada,
saludanlo ab deshonor;
de setanta y dos espinas
coronaren al Senyor.
Molt volia Pons Pilat,
que Jesus no prengués mort,
aixil, trau en la finestra
per rebrer algun conort,
dient veus aqui lo Home
quem habeu encomenat,
y mirau entre vosaltres,
si será prou castigat.
Quant Pilat senti la gent,
que cridaban: Tolle, tolle;
per cert be sou molt dolents
de fer morir aquest home:
puitx que vostra lley ordena,
que un home se allibertás,
allibertem á Jesus,
sentenciem á Barrabás.
Deixa estar á Barrabás,
tot lo poble respongué
crucifiquem á Jesus,
que á nal poble convé,
y mória donchs aquest home
per guardar algun excés:
Diu Pilat no li veitx causa,
ni abasta son procés.
Dos testimonis cercaren
falsos per testificar,
perque Pilat á las horas
lo hagués de condemnar:
Pero entengué la mentida,
aygua vol pera las mans,
dient: Jo no tinch la culpa,
cayga sobre vostra sanch.
Ab gran fúria cridaren
tots los Jueus ab gran crit:
Vinga ja sobre nosaltres
la sanch de aquet inich,
y no sols sobre nosaltres,
nostres fills volem posar.
Condemne prest aqueix home;
quel volem crucificar.
Lo endemá era festa
molt tardaban als Jueus,
que la sentencia fos dada
per carregarli la Creu,
essent ella tant pesada,
temeren nos desfellis,
que no li caygués en terra,
per lo cami no morís.
Quant los Jueus varen veurer,
que rossegaba la Creu,
ferenli posar derrera
á nal Simon Cirineu;
no per pietat alguna,
que bel ne baren pagar,
sino es perque temian
que lay pogués arribar.
En lo carrer de Amargura
vostre Mare vos encontrar
plena de molt gran tristura
prestament vos va abrassar:
Ningun de ells la va tocar,
ques voluntat del Senyor;
caminant al mont Calvari
sentireu molt gran dolor.
Quant alli sou arribat,
aquella gent inhumana,
molt prest vos han despullat
de vostre roba sagrada:
La sanch de nou vos brollaba,
que eixia per tot lo Cos,
y los Sayons prest jugaren
sobre del vestit la sort.
Despres de haberos clavat,
en la preciosa Creu,
los Jueus tots á la una
vos feyan burla y menyspreu
pero vos al vostre Pare
los habeu encomenat:
quels tinga misericordia,
y quels perdó llur pecat.
Sobre la Creu vos posaren,
aixi ho volgué Pons Pilat,
la causa de vostre agravi
ab aquell titol honrat
de tres llenguas lo ha dictat;
que aixi tots ho entendrem
dient lo que al titol deya:
Jesus Nazareno, Rey de Jueus.
No pogué estar ocultat
en vos el Divino Amor,
perdonat en aquell Lladre,
queus confessa per Senyor,
perdonat lo que debia,
y á tot altre pecat;
perque en vostra ma dreta
en Creu estaba posat.
A vostra Mare diguereu
Dona aqui está vostre Fill,
á San Joan la donareu,
com á clar y net espill:
San Joan la pren per Mare,
puitx que Jesus ho ha manat;
que may tals cambis se veren,
ab temps tan abreviat.
Quant Jesus se veu clavat,
y obert tot lo seu Cos
cridant está á son Pare
li done algun socos,
ja que ell mort per amor
de veurer ha demanat
li portaren fel y vinagre,
no vol quant lo ha gustat.
Consumatum est: esclama
Jesu-Christ nostre Senyor,
quant la mort se acercaba,
tractanlo ab gran rigor:
Cumplit ha las profecias
que dell estaba parlat,
sens faltar una paraula
del que Deu ha ordenat.
Be sabem perfectament,
que als inferns devallá,
y deslliurá als Sants Pares,
y de alli sels ne portá,
donantlos la sua vista
de Gloria ab cumpliment,
aná á veurer á sa Mare,
ab tan rich acompanyament.
Perdonau nostre pecat;
Jesu-Christ nostre Senyor
si en res habem errat
en la vostra Passió;
y la humil Verge Maria,
ella nos vulga ajudar,
y Sant Jaume de Galicia
pera tots vulla pregar.

TORNADA

Jesu-Christ la Passió vostra
tots la debem contemplar,
al manco la de San Pere
quant senti lo Gall cantar.

LAUS DEO.