Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXIII

Sou a «Capítol CLXXIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CLXXIII.
Com lo senyor rey Nanfos Darago trames sos missatgers a Tarasco per tractar de la pau del rey Carles, hon pau sendreça, axi com lo senyor rey Darago hauia mester, e a gran honor del senyor rey de Sicilia; e com malaltia vench al senyor rey Nanfos duna exidura.

Com lo senyor rey fo a Barcelona hon li fo feyta gran festa e gran honor, anasen vesitar tots los regnes. E com fo en Arago, vaes ab don Alfonso de Castella e don Ferrando son frare, e donals molt del seu: e troba los, que estauen molt be, e que menauen la guerra ab lo rey don Sanxo llur auonclo, e guanyauen tots dies terres sobre ell.

E axi ana vesitant totes les fronteres, e els missatgers li venien tots dies apresament del papa e del rey de França e del rey Danglaterra, per tractar pau entre ells. E aço menaua lo rey Danglaterra, perço com volia, quel primer any seguent quel matrimoni se complis entre lo senyor rey Darago e sa filla; si que perço hi metia tot son poder. E a veritat aytal se feya lo rey Carles, e lo rey Danglaterra, quel papa trames un cardenal en Prohença a Tarasco ab lo rey Carles, qui tractas de la pau ab lo senyor rey Darago. Si que com foren a Tarasco, trameteren llurs missatgers al senyor rey Darago, quels trametes missatge qui ab ells tractas de la pau.
E lo dit senyor rey sobre lo dit tractament a ordonar se vench a Barcelona. E com fo a Barcelona, mana ses corts, que tot hom a dia cert fos a Barcelona: e axis com ho mana, axis compli. Si que com la cort fo ajustada, e foren tuyt al palau reyal, ell los dix, com lo rey Carles e lo cardenal eren a Tarasco, e quel requirien, que hi trametes missatgers que ab ells tractassen de la pau; e axi que ell no volia res fer sens consell de sos barons e cauallers e ciutadans e homens de les viles, qui deguessen tractar dels missatgers, quals serien, ne ab quin poder yrien; e que en axi com aquells ho tractarien, quel senyor rey e tuyt ho tenguessen per bo e per ferm. E abans que daqui partissen fo atorgat, quels missatgers fossen XII, ço es a saber dos richs homens e quatre cauallers e dos sauis e dos ciutadans e dos homens de viles. E fo ordonat, quants companyons ne quants escuders degues cascu menar, e que axi com fos ordonat, que axis complis: e axis feu. E donaren poder a XL entre richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles, que deguessen aquest feyt ordonar e endreçar. E encara fo ordonat, que nul hom de Barcelona no partis entro los missatgers fossen anats e venguts de Tarasco, perço que sabessen que haurien feyt: e axi fo atorgat.

E com tot aço fo atorgat, aquells XL tots jorns dues vegades sajustauen a la casa dels preycadors, e tractauen e ordonauen dels feyts. E axi com ho ordonauen cascun dia, axi ho portauen dauant lo senyor rey: e ell adobaua ço que li paria que hi faes millorar, axi com aquell senyor qui era molt saui e molt bo, e hauia la volentat plena de vera charitat e justicia, e de tota altra sauiesa. Si quels missatgers foren elets e ordonats, en qual manera deguessen anar a honrrament del senyor rey e de tots sos regnes, els foren donats los capitols e el poder, e foren gint arreats, els fo ordonat majordom, tal com conuenia a vera valor.

E partiren de Barcelona, e tota hora entre caualls en destre, e llurs caualcadures dells e de llurs companyons e de llurs escuders e les adzembles foren tota hora que menauen C besties: e cascu dels missatgers foren bons e honrrats e sauis. E anaren tant per llurs jornades, que vengren a Tarasco. E lo senyor rey romas a Barcelona ab tota la cort, e si hanch vaes jochs ne solaces, axi de teules redones com de trer a taulat, com danar ab darmes, e bornar e dansar cauallers e ciutadans e homens de viles e de cascu mester de la ciutat que sesforçauen de tots jochs e tot alegre affer, llauors ho pogres vaer: que negu no pensaua mas dalegrar e solasar e de fer tot ço que a Deus e al senyor rey plagues.

E com los missatgers foren a Tarasco, foren be reebuts per lo rey Carles e per lo cardenal e per los embaxadors que hi eren del rey de França, e majorment per los IV missatgers que hi eren del rey Danglaterra. E qui volra saber los noms dels missatgers e tot ço quel cardenal los dix de part del pare sanct, e encara tot ço que ells li resposseren, e tot ço que si feu del començament tro a la partença, vajensen a la "Gesta" quen Galceran de Vilanoua ne feu, e lla trobar ho han tot per orda; e encara tot ço que entre los altres hi respos en Maymo de Castellauli, qui era hu dels dits missatgers del senyor rey Darago. E sim demana, per que hi nomen mes en Maymo de Castellauli que negu dels altres, yous dich, que perço com hi respos pus baroniuolment e mills com a caualler que negu altre, e se be negu si feu, feu se per les paraules que ell dix.

E axi no men cal pus parlar, quel parlament dura molt entre ells, e a la fi preseren comiat dells e tornarensen ab ço que feyt hagren, e trobaren lo senyor rey a Barcelona, e aqui dauant tota la cort reeberen los tots la missatgeria que aportaren, tal quel senyor rey e tot son consell ne foren pagats. Si que endreçada era la pau tant honrradament e tant bona, com lo senyor rey Darago hauia mester e les sues gents; e encara a gran honor del senyor rey de Sicilia.

Axi quel matrimoni se deuia cumplir a pochs dies de la infanta filla del rey Danglaterra ab lo senyor rey Darago; mas nostre senyor ver Deus volch de altra manera mudar lenteniment de tot ço que se era tractat a Tarasco. E cascu pot entendre, que nostre senyor ver Deus es vera dretura e veritat, perque negu no sap ne pot entendre en los seus secrets; e lla hon hom se cuyda per son feble enteniment, que alcunes cosas que Deus fa venguen per mal, tornen en gran be: per que negu nos deu treballar de res que Deus faça. E axi es mester, que en aquest punt ne prenguen cascu bo confort, e lloem e agraciem Deus de tot ço quens dona. Per que lla hon la major festa era a Barcelona, e major alegre e major deport, a Deus vench en plaer, que al senyor rey Nanfos vench malaltia duna eixidura ques feu el raygal de la cuxa. E per aquella no stech de trer a taulat, ne danar ab armes, axi com aquell qui era pus corajos de feyts darmes a fer, que negun altre qui al mun fos. E axi menyspreant aquella eixidura mescla si febra, axi que tant fortment lo combate be X jorns, que tot altre hom fora mort.