Sou a «La puresa»
Cántichs







LA PURESA




LOS Angels la baixaren
del Paradís,
y en terra la sembraren
perqué hi florís.
Santa virtut, apresa
del Salvador:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Lo cor que com l' abella
cerca ta mel,
purificat per ella
somia 'l cel.
¡Oh cel de boniquesa,
vas de dolsor!
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.


Per Sant Francesch traus roses
d' un esbarser,
y á Sant Tomás li posas
nevat cinter;
clau del pit de Teresa,
de Lluís flor:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Ditxosa ánima pura
més que la neu,
copía sa hermosura,
mirall de Dèu.
¡Oh! guarda sa bellesa
com perla en or:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Los angelets que ploran
pel mon volant,
quant eixa flor oloran,
no ploran tant.
D' amor de Dèu encesa,
respira amor:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Ab ta divina essencia,
tu, al cor felís
li tornas l' ignocencia
del Paradís;

del cel perla despresa,
mística flor:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Dels Angels de l' historia
candi vestit,
dels aucells de la Gloria
tálem florit,
de les verges bellesa,
dels sants olor:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.

Fugiu, ánimes pures,
del fanch del mon;
dels gustos y hermosures
cercau la Font.
¡Oh Font de sabiesa!
célich tresor:
Lliri blanch de puresa,
floreixme al cor.