Cántichs/Infern: Laments dels condemnats
Si á tos peus la terra 's bada,
pecador, aquesta nit,
de tanta ánima demnada
sentiràs l' horrible crit.
Dels plahers com tu gosaren,
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Del infern entre la escòria
m' arrossego condemnat,
mentres regnan en la Gloria
los humils que he trepitjat.
Les corones cambiaren.
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Jo als pobrets abordí 'ls gossos
que ara á mi 'm van mossegant,
dantme á beure fos y á trossos
lo metall que amava tant.
Arques plenes m' en quedaren.
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Jo impuresa respirava,
y en les flames nedo encés,
y hermosures que abrassava,
com serpents me tenen pres.
Pols y cendra m' enganyaren.
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Veig fantasmes ¡ay! horribles;
son aquells que vaig matar:
tinch al pit armes terribles,
gust de sanch al paladar.
Flames de ira m' abrasaren.
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Set canina 'l cor m' abrasa
dels abismes assí al fons,
tinch per pa sols foch y brasa,
tinch per vi fel de dragons,
¡Tants menjars que 'm regalaren!
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Perque tot ho envejava
de tot sento set y fam,
y aquell cuch que 'm rosegava
me devora sens matám.
Amarchs gustos m' enganyaren.
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Ociós per sempre jaure,
me revolco en llit encés;
del costat de que vaig caure,
oh mortals, no 'm mouré mes.
¡No seguiu als que pecaren!
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.
Pecador, si no t' esmenas,
ou lo crit dels companys teus;
¿rossegarhi sents cadenes?
s' aparellan per tos peus.
¡No hi haurà Sants que t' amparen!
Mes ¡ay!
los plahers prompte acabaren;
les penes may.