Aplech de versos - Lluny de la meva terra
Estich en terra estranya
y tot lo que'm rodeja
em diu en son llenguatge
que soch un foraster;
el mal de l'anyorança
ay trist, em sovinteja
y'm parla de ma pàtria,
mon somni falaguer.
Aquí no és el meu centre:
no hi veig la cara amiga,
ni'l dolç escalf hi sento
de ma volguda llar;
el temps, que sempre vola,
aquí, triga que triga;
aquí no sé discórrer,
ni mòurem, ni estimar.
Vull disfrutâ en la plana
del goig de la natura
y enlloch hi veig masies
ni frescos regadius,
ni les gemades feixes
rublertes de verdura,
ni arbredes ont hi canten
els aucellets jolius.
El tracte dels que'm volten
a dins del cor no arriba;
la parla castellana
em torba y'm confón;
no trobo la franquesa
qu'entre nosaltres priva;
aquêts són altres homes,
axò és un altre món.
Ausent de Catalunya,
en terra forastera,
còm la ditxosa calma
que cerco, puch haver?
Guaytant la volta blava;
que'l cel no té frontera
y a tot arreu s'ens mostra
tan pur y tan serè.