Amor meva
Antoni Careta i Vidal

Amor meva
————

Tendra y gentil poncella,la vida es un romiatge:
per qui té companyíalleuger es lo camí;
quasi retut me trobode fer sol mon viatge.
Amor de la meva ànima,¿lo voldràs fer ab mí?

No sé si ets pobra ò rica,só vist de part de fòra
ta casa, y niu me sembla,d'amor y santa pau:
rès sé de ta hermosuray açò que't veig tot'hora;
mes, sens donarmen compte,de tu me trobo esclau.
 
Per més que'm veges pobre,jo só mòlt rich, donzella,
tresors per a tu guardodel ànima en lo fons;
al sol de l'amor mevaòbret, gentil poncella:
mon cor es una brescad'amor y de cançons.

De nostres esposallesque sia aviat la festa.
¡Ditxós de mí! De vespresafadigat vindré,
m'adormiré en tos braços,sobre ton pit ma testa,
respiraré l'aromade ta flayrosa alé.

¡Ay, flor de l'amor meva!si daves fruyts un dia,
en ells nostres imatgesveyent com en espills,
tot tremolós los braçosal coll te posaría,
dihent: «Beneyta síes,oh mare de mos fills!»

Y quan nostres fruyts dolçosassahonats serien,
finant tots dos alhora,¿què'ns fòra lo morir?
Mentres los nostres còssosen igual lloca jaurien,
l'amor de nostres ànimesveuría'l Cel florir.
 
Tendra y gentil poncella,la vida es un romiatge:
per qui té companyialleuger es lo camí;
quasi retut me trobode fer sol mon viatge.
Amor de la meva ànima,¿lo voldràs fer ab mi?