6. Pren, doncs, on ets, les cançons meves

6. Pren, doncs, on ets, les cançons meves
Alois Isidor Jeitteles
(traduït per Jobuma)



Pren, doncs, on ets, les cançons meves,
les que ara, aimada, jo et cantava,
canta-les, en fer-se fosc,
als sons dolços del llaüt.

Mentre el roig de la posta avança
cap al mar silent i blau
i es fon el seu últim raig
rere el cim d’aquell pujol,

cantaràs el que jo cantava,
el que, del meu pit brollant,
tot senzillament sonava
sols conscient del seu deler:

que, així, les cançons estovin
això que ens separa tant,
i el cor enamorat obtingui
allò a què s’ha consagrat.